Buscar

30 gener, ambCAVALLS reflexionem sobre el dia de la no-violència

La no-violència per tots i totes


La violència pren moltes formes i, a vegades, pot passar desapercebuda per l'efecte de les pautes rebudes o la tradició. En el món dels cavalls, malauradament, el pes de la tradició fa als humans cecs i sords tant al continuat ús de formes de sotmetre els cavalls a la nostra voluntat com al nou relat de com entendre’ns amb ells en base a una relació respectuosa, empàtica i col·laborativa.


Els humans ens relacionem més habitualment amb gossos i gats, depredadors com nosaltres, i ens acostumem a aquest tipus de relació. Però els cavalls, s’allunyen de relacions basades en recompenses i estímuls, i cerquen relacions de tranquil·litat i coherència. Som capaços els humans d’establir aquest tipus de relacions sense recompenses? Sense esperar res a canvi i sense plantejar-nos objectius? Perquè i com ens relacionem amb els cavalls llavors?


Sovint ens pregunten: Creus que li aniria bé al meu fill o filla aprendre a muntar a cavall? I tant! Sortir a la natura, fer exercici, aprendre empatia... però és sempre així?

El món dels cavalls és un univers tant divers i polaritzat com qualsevol altre. Movent-nos en hípiques de tot el país, hem tingut l’oportunitat d’escoltar a moltes persones declarar que els cavalls són la seva passió, que estimen amb bogeria el seu cavall, però el tanquen dins una quadra i ensenyen als alumnes patrons tradicionals basats en la força i la submissió. De forma ràpida i visual, les botigues de material hípic tenen aquest repertori d’estris llaminer i realment preocupant:


És impossible fer-ho perfecte i sempre bé, però és indispensable reflexionar a cada pas.


Quan comencem a voler entendre el cavall tal com és per naturalesa, ens embarquem en un camí del qual no hi ha retorn. El cavall és herbívor i un potencial depredat dins l’ecosistema, a més és un animal social, que depèn del grup per la seva supervivència. Està summament despert a l’estat i a les reaccions de la seva banda, és curiós i sociable; sense banyes ni queixals, però amb un cos i unes extremitats evolucionades per córrer. La seva elecció serà fugir, mentre tingui la possibilitat.


Interactuar amb un cavall ens ofereix l’oportunitat d’experimentar què passa quan ens hi apropem sense més propòsit que compartir una estona; d’observar què passa en el cavall quan nosaltres experimentem un canvi, i com reaccionem nosaltres quan ell varia el seu comportament. Quina diferència hi notem en la interacció quan l’obliguem o quan el convidem a acompanyar-nos? Com ens sentim quan el resultat no és el desitjat? Sabem escoltar amb calma quan ens duien que no o quan responen amb una energia que ens sobta?


Al practicar l’escolta d’ell i de nosaltres mateixos, treballem la interocepció, el sistema que ens permet reconèixer i regular les emocions, flexibilitzar la nostra forma de pensar, veure tot des d’altres punts de vista i col·laborar. I quins recursos ens pot donar en les nostres interaccions diàries amb els amics, la família, el companys de classe o de feina? Això ja és tema per un altre dia!

Avui és 30 de gener, dia de la no violència, i ambCAVALLS volem reforçar la necessitat d’estar conscient a cada moment del que fem, com ho fem i perquè—amb els cavalls i amb les persones—i explorar formes de com podem millorar, per nosaltres i pel nostre entorn.

Us recomanem les següents lectures i us convidem fer un exercici crític quan veieu quelcom relacionat amb els cavalls al vostre entorn i us feu la següent pregunta: perquè es fa això? (Si la resposta que teniu és “perquè sempre s’ha fet així”, som-hi—sou peces del canvi!)

  • Rees, Lucy: Caballos en compañía

  • de Waal, Frans: El último abrazo. Las emociones de los animales y lo que nos cuentan de nosotros.

12 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo