El benestar animal és un tema subjecte a debats constants, i no pot faltar-hi el dels cavalls, específicament, en el nostre cas, els cavalls de teràpia. El reptes i les qüestions van des del marc conceptual de les teràpies fins a les condicions òptimes de vida dels cavalls.
Aquí oferim un repàs de coneixements al respecte del benestar dels cavalls i una reflexió de l’equip humà d’ambCAVALLS.
Marc legal i un canvi de paradigma
Arreu del món estem veient uns canvis en la forma de considerar els animals, amb alguns països aprovant lleis que reconeixen els animals com a éssers sensibles. Aquesta mateixa setmana, el govern de Brussel·les està debatent una votació que deixaria de contemplar els animals com a “objectes” i els proporcionaria un major grau de protecció legal, obligant els tribunals a reconèixer que experimenten emocions i dolor.
Que se’n sap del benestar dels cavalls?
En general, s’accepta que els cavalls han de tenir el dret a viure lliures de dolor, d’incomoditat, de por i, evidentment, de gana i set, i amb espai suficient. Com sempre trobem, però, que les paraules i conceptes estan oberts a interpretació. Lliures de passar gana, però hi ha opinions molt variades sobre el que representa una dieta apropiada per un cavall domesticat. Lliures d’incomoditat, però els cavalls, com a animal de presa, estan condicionats a no demostrar obertament el dolor o malestar que senten, els humans sabem detectar les senyals de dolor? Espai “suficient” com per fer què?
En qüestions de salut humana, l’OMS defineix la salut no només com l’absència de malaltia, sinó un estat de benestar a nivell físic, emocional i social. Aquesta mateixa definició avui dia està subjecte a modificacions relacionades amb el benestar, la qualitat de vida, entre d’altres, però per facilitar l’aplicació la podríem enfocar a la salut dels cavalls. En relació al benestar, hi ha una teoria psicològica molt estesa que organitza les necessitats segons prioritat per poder arribar a un estat de benestar, és l’anomenada Piràmide de Maslow, que podeu veure en el següent gràfic:
Repassem les necessitats: 1. Fisiològiques, relacionades amb l’alimentació, eliminació, descans, respiració. 2. Seguretat, en humans seria la seguretat, constància; en cavalls podríem parlar d’un entorn segur, amb recursos disponibles i a elecció per ells. 3. Socials, els cavalls són éssers socials que necessiten pertànyer a un grup per sobreviure, establir relacions, comunicar-se, desenvolupar-se com un membre d’un grup. 4. Estima o reconeixement, en cavalls podríem parlar d’autoestima, confiança i respecte. 5. Autorealització, aquesta necessitat és realment interessant, ens sentim autorealitzats nosaltres? Com ho aconseguim? I en els cavalls, la cerca d’exercicis, pràctiques, conductes respectuoses en les quals ells puguin sentir-se autorrealitzats, motivats i lliures d’escollir.
Els que convivim i treballem amb cavalls tenim la responsabilitat de vetllar per les seves necessitats i ser sensibles a les seves expressions, com en qualsevol relació saludable, i ser suficientment humils com per qüestionar les nostres pròpies motivacions en la interacció amb ells. La voluntat d’anar aprenent i entenent cada vegada més porta a la recerca i l’estudi d’informació científica i de pràctiques sensibles.
Les necessitats etiològiques
L'etologia és l'estudi científic i objectiu del comportament dels animals, generalment amb un enfocament en el seu comportament en condicions naturals. Els cavalls, com a animals de presa, necessiten sentir-se segurs per poder desenvolupar qualsevol activitat; si no saben identificar una amenaça, són capaços de deixar de menjar. Per protecció formen bandes, per tant són altament socials i necessiten companyia i contacte físic. El seu organisme ha evolucionat per alimentar-se d’herba, una activitat que ocupa unes 16 hores diàries del cavall salvatge. Té un estomac petit i necessita accés continu a una alimentació adequada (varietat d’herba i farratge). Aquestes característiques de agrupació social, protecció i cerca de recursos vol dir que els cavalls necessiten moure’s; en un estat natural, poden caminar entre 12 i 20 quilometres al dia.
El fet de viure en bandes i crear relacions complexes estimula el creixement del neocòrtex per gestionar interaccions socials. El neocòrtex juga un paper en funcions com ara la percepció sensorial, la generació d'ordres motrius, el raonament espacial, el pensament conscient i, en els humans, el llenguatge. Els cavalls són animal molt curiosos, necessiten explorar i aprendre al seu propi ritme. S’estan portant a terme estudis sobre les capacitats cognitives dels cavalls, i és evident que els propers anys ens portaran molts nous coneixements sobre la ment dels cavalls.
Referents
En quan a la relació amb cavalls, un dels nostres primers referents és l’etòloga galesa Lucy Rees, tant pels seus anys d’estudi, observació i els seus llibres (La mente del caballo, La lógica del caballo, Horses in Company), com el seu projecte d’estudiar el comportament natural de cavalls salvatges, els pottoka, a Piornal (Càceres) amb el motiu de millorar el benestar dels nostres cavalls domesticats.
Un altre és l’amazona nord-americana Peggy Cummings, creadora de Connected Riding® (Equitació connectada), una tècnica que, a més d’ensenyar a muntar amb més facilitat i harmonia, també prepara el cavall físicament per portar el nostre pes.
Aquest mes de desembre estarem al Congres de Benestar Equí organitzat per Proyecto Caballo per escoltar ponents internacionals i intercanviar idees amb companys del món dels cavalls.
Reflexió d’ambCAVALLS sobre el benestar dels cavalls de l’equip
Per nosaltres, els cavalls són uns membres més de l’equip, no una eina a utilitzar per aconseguir resultats terapèutics. La base de les nostres intervencions és el vincle que es crea entre persona i cavall. Per aconseguir això, el cavall també necessita poder escollir, per tant sempre comencem i acabem les nostres sessions amb el cavall en llibertat. Promovem que els cavalls de l’equip puguin expressar-se—ofereixen un input molt valuós.
Avui dia, simplement no hi ha espai en el món per a que tots els nostres cavalls puguin viure lliurement. Per això busquem formes, com els pàdocs dinàmics, que reprodueixen unes condicions naturals on poden viure en companyia, amb accés a una alimentació natural les 24 hores. I, quan acaben la feina, tornen a la seva banda i el seu entorn habitual per processar, físic i mentalment, les activitats d’aquest parell d’hores.
Al capdavall, volem que els membres equins del nostre equip tinguin ganes de tornar a treballar amb nosaltres el dia següent.